dilluns, 24 de juliol de 2017

La calma i la tempesta - Montserrat Medalla

Quan la nostra Mediterrània se'ns presenta com un mirall, fa un goig que enamora. Com avui.

Però no ens equivoquem: he navegat plàcidament per la Mediterrània i, de cop, sense previ avís, s'ha aixecat un vent fort que ha fet que haguéssim de canviar veles, rectificar rumbs, i en definitiva, posar-nos alerta.

És bonic, el mar, molt bonic! Però "el nostre mar" és imprevisible...

Imprevisible és, també, tot allò que ens envolta. El paisatge més idíl·lic pot, en un moment donat, tombar-se en contra nostra.


6 comentaris:

  1. No et fiïs de la calma de la mar, diu l'havanera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. mai, no et fiïs mai dels mais
      si cal ho tornarem a cantar tot salpant
      ;)

      Elimina
    2. Crec que l'havanera reflecteix molt bé la vida, potser sense saber-ho, podem trobar metàfores a moltes cançons (de les quals no sé si l'autor n'és sempre conscient, encara que voldria pensar que sí)... una cançó no deixa de ser unu poema amb música, oi?

      Elimina
  2. Yo, que en la piel tengo el sabor
    Amargo del llanto eterno
    Que han vertido en ti cien pueblos
    De Algeciras a Estambul
    Para que pintes de azul
    Sus largas noches de invierno
    A fuerza de desventuras
    Tu alma es profunda y oscura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carmeta, yo también nací en el Mediterráneo!!!

      Elimina
  3. ...I escondido tras las cañas
    duerme mi primer amor...

    ResponElimina